Entrevista a Edmundo Sepa

Entrevista realizada por Joan Guàrdia y publicada en la revista Les Notícies de llèngua i treball, número 19, diciembre de 2004

Edmundo Sepa, sociòleg

Neix a Rileho, a la illa de Bioko (Guinea Equatorial). Arriba l'any 1968, com a estudiant, a l'Estat espanyol, i des de 1978 viu a Catalunya. Sociòleg. Autor del llibre "Els negres catalans. La immigració africana a Catalunya (1994)". Ha publicat diversos articles i treballs sobre la problemàtica africana i el futur del continent. President d'ETANE, entitat dedicada a difondre el coneixement sobre l'Àfrica, en particular en el món de l'ensenyament. Responsable de l'exposició Dictadures i dictadors a l'Àfrica negra. Representant a l'Estat espanyol del Groupe d'Etudes et Recherche sur la Démocracie et le Développement Economique et Social en Afrique amb seu a Cotonú (Benín). Membre actiu del Fòrum Social Africà. Promou la creació a Catalunya d'una Casa d'Àfrica, com a espai permanent de difusió i promoció de la cultura i la realitat africanes.

Àfrica subsahariana, Àfrica negra. Es pot definir una situació general per a un territori tant ampli? Sí, efectivament. En primer lloc podem parlar de la cosmogonia african: un sistema de relacions socials, de pràctiques religioses, enteses com les pràctiques tradicionals, més que no pas les religions imposades, i les formes de reconcil·liació, prevenció i resolució de conflictes. Estariem parlant d'un conjunt d'elements que permeten parlar d'una identitat africana, d'aqllò que tenim en comú els africans, perquè en surgeix una manera d'entendre la vida, de relacionar-nos i de moure'ns pel món.

Els africans tenen la percepció de compartir una visió de la vida? Conscientment pot ser que no, però inconscientment sí. Llevat de Guinea Equatorial he tingut l'oportunitat de viatjar a diferents països, a Nigèria, a Mali, a Uganda: hi he trobat molts elements comuns que m'han cridat molt l'atenció, com per exemple la cultura de l'acollida. A diferents països ,'he trobat que dones ja grans em deien "fill meu, pensa que allà on vagis per a nosaltres seràs com un fill i sempre et tindrem present en els nostres precs".

Quins són els principals reptes? En primer lloc, més que parlar d'un repte, parlaria de la necessitat urgent que l'Àfrica eb conjunt aposti seriosament per la seva gent, pel seu capital humà en tant que principal actiu per a abordar amb garanties el seu propi desenvolupament econòmic, polític i cultural. A partir d'aquí es pot parlar d'altres temes com la sobirania política. Som de veritat indepents els oaïsos africans? Tenim al damunt la llosa del pacte colonial que explica bona part dels problemes que avui arrossega l'Àfrica. És un compromís que les metròpolis van imposar als dirigents polítics africans: havien de respectar tots els privilegis i les propietats que les potències havien adquidit a l'època colonial. Alhora, un europeu podia anar a un país africà i actuar sense cap tipus de restricció. Crec que la Unió Africana, l'organització que aplega els diferents països, hauria de prioritzar l'abolició del pacte colonial. És un pacte que continua vigent i que explica, per exemple, la forta influència francesa en les seves excolònies. Un altre repte important per al'Àfrica és sense cap mena de dubte, la reconstrucció i enfortiment de la seva societat civil i dotar-la de la capacitat d'influir en les decissions dels governs. A la pràctica això significa aprofundir en la seva democratització. Cal una revitalització de les dimensions política, econòmica i cultural de les societats africanes, és a dir, un rearmament ideològic del continent. Un esperit panafricanista és tant important com ñ'esperit paneuropeista. Encara que malauradament quan un o una africana dóna un efocament panafricanista a les seves accions i mostra estima per la seva cultura o les seves arrels africanes tot sovint és qualificat de radical o extremista.
l'Àfrica també pateix molt els efectes negatius de l'actual sistema de relacions internacionals, en particular pel que fa a la divisió internacional del treball i per laseva manca de presència als veritables indrets on es prenen les decissions sobre el seu futur i el del conjunt de la humanitat.
Pel que fa a Europa, és molt important liquidar l'anomenat discurs afropessimista. Aquest discurs, que és difós a través dels mitjans de comunicació i dels fòrums de discussió per grups de pretesos experts africanistes, requereix una revisió urgent atès que massa sovint es limita a repetir els clixés i estereotips que contribueixen al manteniment de la imatge negativa que té la societat europea de l'africana. Un altre repte important per al continent africà és el fre del seu buidat, com a conseqüència de la massiva emigració, tant pel que fa a la fuga de cervells com a la marxa de treballadors. Aquest és un fenòmen que hipoteca les seves possibilitats de desenvolupament, malgrat la voluntat d'alguns que han marxat i que des de l'exterior manifesten un clar desig i voluntat de mantenir el seu lligam amb el seu país d'origen i implicar-s'hi en el seu desenvolupament. Precisament la Unió Africana ha començat a prendre consciència d'aquest aspecte i sembla disposada a actuar en conseqüència. Finalment tenim el problema de la joventut. Quin futur es pot preveure per a l'Àfrica si els joves no disposen d'una perspectiva positiva al seu davant? Afegiríem a aquest llistat de reptes els problemes quotidians més immediats com la sida, la pobresa, la malària i la desertització.

Àfrica és una de les zones del planeta que mès obliga a qüestionar l'actual sistema econòmic internacional

"Una altra Àfrica és possible", proclama el Fòrum Social Africà. Com afecta a l'Àfrica el procés de globalització i quines poden ser les respostes? Ara per ara la globalització resulta negativa per a l'Àfrica. Durant la década dels 90, després de la caiguda del Mur de Berlin, han augmentat molt els conflictes armats i, en nom del lliure comerç, ha crescut l'espoli descontrolat del continent per part de les multinacionals que s'han convertit en col·laboradores necessàries del procés de descomposició i l'enfrontament de l'Estat-Nació a molts països. Àfrica és una de les zones del planeta que més obliga a qüestionar l'actual sistema econòmic internacional. La recent crisi de Costa d'Ivori és un bon exemple, però és als Grans Llacs, a Sierra Leone, a Libèria i Sudan on trobem les evidències més clares. Bona part de les divisions internes d'aquests països s'expliquen pel suport de les multinacionals a grups rebels que controlen territoris rics en recursos naturals, i amb els qual negocien sense cap mena de control i escrúpol. Això fa que tant el seu desenvolupament com l'estabilitat política estiguin més en mans de les multinacionals que no pas dels governants o de la comunitat internacional.